Séquies | Font de Quart de les Valls

Séquia del Setí
Corre pel terme municipal de Quart i rega les parcel·les de cultiu de la zona, que rep el mateix nom. Discorre en sentit nord- sud, des del Sistar de Setí, proveint les terres que es localitzen a l’est del nucli urbà, en una zona limitada per la Séquia del SETÍ i la Séquia Jugadora, o la Séquia de la Muntanya de la Moleta. En arribar al nucli urbà, passa pel safareig i discorre enterrada fins a travessar tot el nucli urbà en direcció nord-sud. Sorgeix de nou a la superfície al costat del Barranc del Codoval, el creua i s’enterra de nou per travessar la carretera CV-320. Després de creuar aquesta carretera discorre de nou en superfície per proveir les parcel·les de cultiu de Quart, que es troben en el límit del terme municipal de Benifairó, en una zona de parcel·les de cultiu entre el camí Antic de Morvedre, que uneix Quart amb Benifairó i la CV-320. Però, únicament, proveeix parcel·les de Quart. Després aboca les seues sobrants a la Séquia de la Muntanya de la Moleta.

Séquia Jugadora
Comença al Sistar de la Font i porta una sola fila de les cinc en què es divideix el cabal en aquest Sistar. La fila Jugadora deu la seua denominació a la seua condició de subministrament alternatiu per compensar cabals entre Benifairó, Faura i Quartell. Per això, aquesta séquia, en arribar al Sistar de l’Oixet, pot derivar: 1) cabals per regar parcel·les de Quartell a la partida de l’Oixet, 2) cabals que continuen per la Séquia de la Muntanya de la Moleta i reguen parcel·les de Quart i Benifairó, 3) cabals que es condueixen directament cap a la Séquia del Mig i, des d’aquesta, a Benifairó i Faura, 4) cabals que es condueixen directament cap a la Séquia del Mig i es deriven al Sistar de Quartell, a Quartell i a Faura, a llogarets (Santa Coloma) i el Roll. Benifairó i Faura reben els cabals de la Jugadora, de divendres a posta de sol, fins dissabte a la mateixa hora (24h a la setmana). La resta de dies de la setmana, la Séquia Jugadora reparteix els cabals en torns de 10 dies, dos a Quart, un a Benifairó -per la Séquia de la Muntanya de la Moleta-, 3 dies a llogarets i 4 a Quartell, a través de la Séquia del Mig fins al Sistar de Quartell. Quartell destina sis hores al reg de la partida de l’Oixet.

Séquia de la Muntanya de la Moleta
Comença al Sistar de l’Oixet i discorre en sentit nord-sud, pel terme municipal de Quart, similar al de la Séquia del SETI, però més a l’est i a cota inferior. Travessa el terme municipal de Quart, regant les parcel·les de cultiu que es troben a l’est de la mateixa, entre aquesta sèquia i la Séquia del Mig. Voreja el casc urbà de Quart a la zona est i després de creuar la CV-320, ja en el terme municipal de Benifairó, rega les parcel·les de cultiu que es troben a l’est, entre aquesta Séquia i la Séquia de Benifairó . Aboca les seues sobrants a la Séquia de Benifairó. Actualment, el creixement del nucli urbà de Quart, a la zona est, per on discorria la Séquia de la Muntanya, ha obligat a la modificació de part del traçat, discorrent actualment en un tram, entubada per sota de la nova calçada que s’ha executat. Creua la zona nova del nucli urbà i torna a discórrer descoberta en sentit nord-sud, fins a arribar la CV-320. Creua aquesta carretera soterrada i torna a discórrer descoberta regant parcel·les de la zona del Racó al terme municipal de Quart. Després s’endinsa en el Terme Municipal de Benifairó, regant la zona de parcel·les entre la carretera de Benifairó a Quart i la Séquia de Benifairó. En aquesta última aboca les seues sobrants.

Séquia del Mig o de Faura i Benifairó
S´inicia al Sistar de la Font i porta dues files de les cinc en què es divideix el cabal en aquest Sistar. Aquestes dues files són per a Benifairó i per a Faura, a parts iguals. Les dues files discorren de manera contínua per la Séquia del Mig. En el seu recorregut travessen el Molí de Penya, actualment en desús. Segueixen el seu recorregut fins travessar el Sistar de Quartell. Els dies de tandeig corresponent, aquesta séquia també porta els cabals de la Séquia Jugadora que s’han derivat al Sistar de L’Oixet i que pertanyen a Quartell, i a Faura, a llogarets i el Roll. Aquests cabals addicionals són derivats des de la Séquia del Mig, al Sistar de Quartell. Superat el Sistar de Quartell, la Séquia del Mig manté la dotació contínua, de dues files, que li proporciona el Sistar de la Font i que pertanyen a Faura i Benifairó a parts iguals. Les dues files contínues de Benifairó i Faura travessen el Molí Nou a Quartell i, després de travessar la carretera de Quartell a Quart, surten a l’aire lliure discorrent en sentit nord-sud, cap al Sistar de Benifairó. Aquest tram de la Séquia de Faura-Benifairó es coneix a Quartell per la denominació de “Séquia Fonda”, per diferenciar-la de les séquies de Quartell i llogarets, que antigament discorrien molt properes i a cota superior. El Sistar de Benifairó es troba enterrat sota la carretera CV-320. Ací se separen les aigües de Faura i Benifairó, de manera que a partir d’aquest discorren per séquies diferents.

Séquia Quartell – Llogarets
Comença al Sistar de Quartell i discorre per una séquia coberta, enfront del Molí de Quartell i, allà mateix, tornen a separar-se. Per la séquia de l’esquerra es deriven les aigües de Quartell que passen pel Llavaner de Quartell, mentre que les aigües de la fila de llogarets surten per la séquia dreta i creuen la carretera de Quartell a Quart, per tornar a juntar-se dues séquies i discórrer paral·leles en un petit tram fins que se separen definitivament. Les dues séquies discorren en sentit est per la zona del Racó, contigua al nucli urbà de Quartell, per arribar a les hortes que reguen en els termes municipals de Faura i Quartell. Actualment, i després de la urbanització de la zona del Racó a Quartell, aquestes dues files discorren per canonades subterrànies per la zona del Racó. S’inicia el seu traçat després del Llavaner de Quartell, en canonades paral·leles en un petit tram inicial. Les dues canonades discorren paral·leles soterrades per sota de les voreres del límit de la zona del Racó, fins que se separen definitivament.

Séquia Quartell
Gira en direcció est, creuant tota la nova urbanització del Racó, en direcció al carreró del Sifó. Creua l’Av. de Benifairó i continua pel carrer Mansegar, per arribar a les zones de cultius regables del terme municipal de Quartell a la zona est del nucli urbà. Proveeix primer les parcel·les que es corresponen amb el polígon cadastral núm 3. Allà es distribueix en sentit nord-sud, des del Barranc de Quartell, a la zona anomenada de la Dula, fins al límit del terme municipal de Faura, la zona denominada Barraques . Després, les aigües de la Fila de Quartell, són conduïdes, a través de la séquia que discorre paral·lela a la CV-323, cap a les terres més a l’est del terme municipal, al polígon 6, la zona de la Perpinyana, Mansegar i el Quadre. Aquestes terres es troben entre les sèquies del Rei i Peu Forquet, a partir de les quals es distribueixen els cabals a tota la zona, a través d’un entramat de séquies. Els cabals que no són utilitzats per al reg, segueixen fluint per aquestes séquies fins a la Marjal d’Almenara, contribuint a l’alimentació de la zona humida, que és zona humida catalogada, inclosa en la Xarxa Natura 2000 per la seua consideració de Lloc d’Interès Comunitari (LIC ), i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

Séquia Llogarets
Les aigües de la Fila de llogarets es condueixen en canonada soterrada que discorre per tota la vorera a la zona del Racó a Quartell, cap a la rotonda de la CV-320 que dóna accés a Quartell. Allà, creuen l’accés a Quartell, i discorren de nou en superfície. Proveeixen algunes parcel·les de cultiu i de nou s´entuba per a creuar la CV-320, per regar a la zona de llogarets (Santa Coloma i la Garrofera) i el Roll. Allà, les aigües de la Font són utilitzades per al reg a manta d’algunes parcel·les, però en la seva majoria s’aboquen a una bassa de regulació construïda a la zona. Les sobrants d’aquestes aigües de la Font es porten fins a la Séquia de Quartell que discorre paral·lela a la CV-323 i des d’aquesta fins a l’assagador de Quartell que les condueix en direcció est cap a la Séquia del Rei, podent ser utilitzades per al reg, o conduides fins a la Marjal d’Almenara, contribuint també a l’alimentació de l’aiguamoll.

Séquia de Benifairó:
S’inicia en el Sistar de Benifairó. Segueix un traçat nord-sud, en direcció al nucli urbà de Benifairó, proveint les parcel·les de cultiu que queden a l’est de la séquia. En arribar al Barranc del Tabalet, passa pel costat de la bassa de l’ajuntament, en la qual aboca part de les aigües. Segueix discorrent pel límit del Barranc del Tabalet, en sentit sud, vorejant una zona del nucli urbà i, després de creuar aquest barranc, la séquia s’endinsa en el casc urbà de Benifairó, a la zona est, discorrent al costat de l’Església, per l’escorxador, i després enterrada per sota de les cases del carrer Sánchez Coello, fins arribar al final del carrer, al llavaner. Segueix llavors el seu traçat, ja en superfície per la vora del casc urbà de Benifairó, en direcció a Faura, creua el Barranc de la Canaleta i tot el casc urbà de Faura soterrada, per sortir a la superfície, un cop superat el nucli urbà i assolides novament les parcel·les de cultiu de Benifairó, al polígon cadastral núm 5. Continua el seu traçat en direcció nord-sud, cap al terme municipal de Sagunt. Regant totes les parcel·les de cultiu situades en una franja a l’est de la Sèquia, entre aquesta i la Sèquia de Faura, al camí de la Victòria.

Albasset de Benifairó
En el límit amb el terme municipal de Sagunt, s’inicia el Albasset de Benifairó. Es correspon amb una zona regable de Sagunt, que només té drets de reg eventuals, a partir de les sobrants de Benifairó. La Séquia de l’Albasset de Benifairó és la continuació de la Séquia de Benifairó, ja en terme municipal de Sagunt. Aquesta séquia segueix un recorregut nord-sud, proveint parcel·les de la zona anomenada del “pontazgo”. Abasta pràcticament tota la superfície del polígon cadastral 21 i 52 del terme municipal de Sagunt i algunes parcel·les del polígon 20, les quals es troben a l’est del seu traçat. Originàriament la Séquia discorria pel límit del polígon 21, a l’est del Camí de les Valls, però es va modificar el seu traçat per millorar el seu recorregut i afavorir la distribució, desplaçant-la a l’oest del Camí de les Valls, al polígon 20.

Séquia de Faura
Després d’abandonar el Sistar de Benifairó es dirigeix cap el terme municipal de Faura, en direcció est. Travessa el Molí de Cueco o Molí de Dalt i, després de creuar la carretera de Benifairó a Quartell, es dirigeix cap al Molí de Baix. Després de travessar aquest molí, arriba al Sistar de Faura. Allà es divideix amb dues séquies.

La de la dreta en direcció al nucli urbà travessa el Llavaner i s’endinsa en el casc urbà de Faura, en la seua part est, travessant enterrada en sentit nord-sud, primer per sota de les cases del Carrer del Mestre Palanca, creua l’Av. De la Glorieta i segueix el seu curs per darrere de l’església, seguint enterrada per sota de les cases del carrer de Cavallers, en concret pels patis del darrere d’aquestes cases, a la Ronda de Diputació. Apareix de nou descoberta al camí de l’Almàssera de Pere. En el tram cobert de la Ronda de la Diputació, presenta una petita modificació a l’altura del Celler, on es va modificar el traçat original per evitar continuats problemes d’inundació que es produïen en aquest local. En el seu recorregut per la Ronda de la Diputació, presenta una derivació en sentit est per regar les parcel·les de Faura que es troben a l’est del nucli urbà, al sud de la carretera CV-3203 que dóna accés a la població. Quan la Séquia de Faura apareix de nou descoberta, en l’Amàssera de Pere, rega la zona sud de l’horta de Faura.

La séquia de l’esquerra que parteix del Sistar de Faura, en direcció est, es dirigeix cap a les terres dels antics llogarets. Aquestes zones es tandegen entre elles cada sis dies, de manera que un dia correspon a la Garrofera, dos a Rubau i un a la Governadora -totes elles al terme municipal de Faura- i dos dies a la Alqueria Blanca, ja en el terme de Quartell.

Albasset de Faura
En el límit amb el terme municipal de Sagunt, s’inicia l´ Albasset de Faura. Es correspon amb una zona regable de Sagunt, que només té drets de reg eventuals, a partir de les sobrants, de la Sequia de Faura.

Séquia de Benavites-Almenara
Després d’abandonar el Sistar de la Font, aquesta sèquia creua el barranc de la Font i amb les seues dos files de dotació abasteix la zona del vessant nord del barranc, que es correspon amb part del terme municipal de Quartell i Almenara, i tot el de Benavites. La sèquia discorre per la partida de l’Arap, al terme municipal de Quartell, regant les parcel·les d’aquesta zona, segons torns de 18 hores aproximadament els dies 6 i 18 de cada mes, i de quatre hores, els dies 31 dels mesos de 31 dies. La partida de l’Arap regada amb cabals de la Font es correspon amb un triangle de terrenys en el límit amb el terme municipal de Benavites, entre aquest, i el barranc de la Font, i se situa al nord del barranc. Després divideix els seus cabals al Sistar de l’Arap, entre la Sèquia d’Almenara i la de Benavites-Benicalaf. Almenara té dret a fila contínua tot el temps, excepció feta de les hores de dotació de l’Arap. A més, els cinc primers dies de cada mes, a partir de la sortida de sol, Almenara té fila doble, llevat de les aigües que es destinen a la recotxa de Benavites-Benicalaf.

Séquia de Benavites
S’inicia al Sistar de l’Arap i li correspon una fila de les dues que originàriament porta la Sèquia d’Almenara-Benavites després del Sistar de la Font. La Sequia de Benavites s’endinsa en el terme municipal de Benavites en direcció al nucli urbà. Abans d´aconseguir-ho, la part del cabal que correspon al subministrament per a proveïment de la població se separa a l’estació potabilitzadora, per al seu tractament i condicionament, i es distribueix a partir d’aquí, a través de la xarxa d´abastament de la població. La resta es destina al reg. L’entrada a la potabilitzadora es realitza des de la Sèquia Major de Benavites, a través d’una vàlvula d’obertura manual. Els operaris de l’ajuntament l’obren o tanquen en funció de les necessitats en cada moment. La resta segueix el seu curs a través de la Séquia Major, travessant tot el casc urbà, per assolir els terrenys de cultiu d’aquest Terme Municipal en la seva zona est. No hi ha cap element de mesura que permeta quantificar el cabal que es deriva des de la Séquia de Benavites per a abastament de la població. Recentment, s’ha instal·lat un cabalímetre a la sortida de l’aigua de la potabilitzadora cap a la xarxa d’abastament. Aquest registre podrà servir en el futur per estimar els cabals de la Font utilitzats per la població. Les aigües de la Font de Quart que no es destinen a abastament, es condueixen enterrades pel nucli urbà en direcció est, passant pel Llavaner, i després de creuar el casc urbà es distribueixen per regar les diferents zones del terme municipal. Les ramificacions en sentit nord-sud, de la Séquia Major que recorre el terme municipal des del nucli urbà, en sentit est, cap al mar, permeten la distribució a totes les parcel·les de cultiu.

Séquia d´Almenara
La Séquia d’Almenara s’inicia al Sistar de l’Arap i discorre semioberta a través del terme municipal de Quartell fins creuar el Barranc de L’Arquet i endinsar-se en el terme municipal d’Almenara. Abans de creuar el barranc, se separen al Sistar d’Almenara dos ramals, un que discorre en sentit nord-est, cap al nucli urbà, que constitueix la Séquia Major i que es destina a l’abastament de la població, i un segon ramal, que travessa el terme municipal d’oest a est i es ramifica en una xarxa arterial de sèquies menors que cobreix la superfície regable de la Font de Quart. Aquesta s’inicia ja, al costat del Barranc de L’Arquet, abastant una extensa zona, que diferenciava originàriament superfícies de reg preferent i superfícies de reg eventuals, a partir de les sobrants.

D’acord amb el traçat original de la Séquia d’Almenara, un cop creuat el Barranc de L’Arquet, la Sèquia Major portaria els cabals de la Font de Quart cap a la població, sense regar cap parcel·la i proveint un total de tres molins (De Pedro, de Canya, de Molins) fins a creuar el Barranc d’Axó, que marca l’inici de la zona regable amb drets preferents, amb la derivació de l’anomenat Braçal de la Garrofera que després derivarà en la Sequia de Noguera. Si bé la zona regable amb drets eventuals s’inicia ja en creuar el Barranc de L’Arquet, al límit del terme municipal. La Séquia Major i la Sèquia de Noguera continuen el seu traçat a la zona a l’est del nucli urbà i, allà, connecten amb altres sèquies: la Séquia de la Font de la Bota, la Sèquia Oriola i la Sèquia d’Oms, a través de les quals es proveeixen aquestes terres de cultiu. Els cabals que no són utilitzats, segueixen fluint fins a la Marjal d’Almenara, contribuint a l’alimentació de la zona humida, que és zona humida catalogada, inclosa en la Xarxa Natura 2000 per la seva consideració de Lloc d’Interès Comunitari (LIC), i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).